OCHO SUEÑOS PARA TI

Uno, tu sonrisa,
dos, tus ojos claros,
tres días de conquista,
cuatro, los que me enamoraron.
Cinco días y un primer beso.
Seis segundos los que tardé
en subir al séptimo cielo,
y ocho sueños los que soñé:
El primero tenerte a mi lado,
el segundo, cogerte la mano,
el tercero, besarte los labios,
el cuarto, soñar en tus brazos.
El quinto dormirme contigo,
el sexto, despertar a tu lado.
El séptimo que sueñes conmigo,
el último, que te sientas dichado.

T'ESTIMO.

ara mateix tinc un sentiment dins, díficil de creure, com mai l'havia sentit...

i sí, tinc la NECESSITAT de fer-ho públic, i que ho vegi qui ho vegi, que pensin el que vulguin, però jo necessito ara mateix dir-te, només a TU, que...

t'estimo  t'estimo t'estimo t'estimo t'estimo t'estimo t'estimo t'estimo t'estimo t'estimo t'estimo t'estimo t'estimo t'estimo t'estimo t'estimo t'estimo t'estimo t'estimo t'estimo t'estimo t'estimo t'estimo t'estimo t'estimo t'estimo t'estimo t'estimo t'estimo t'estimo t'estimo t'estimo t'estimo t'estimo t'estimo t'estimo t'estimo t'estimo t'estimo t'estimo t'estimo t'estimo t'estimo t'estimo t'estimo t'estimo t'estimo t'estimo t'estimo t'estimo t'estimo t'estimo t'estimo t'estimo t'estimo t'estimo t'estimo t'estimo t'estimo t'estimo t'estimo t'estimo t'estimo t'estimo t'estimo t'estimo t'estimo t'estimo t'estimo t'estimo t'estimo t'estimo t'estimo t'estimo t'estimo t'estimo t'estimo t'estimo t'estimo t'estimo t'estimo t'estimo t'estimo t'estimo t'estimo t'estimo t'estimo t'estimo t'estimo t'estimo t'estimo t'estimo t'estimo t'estimo t'estimo t'estimo t'estimo t'estimo t'estimo t'estimo t'estimo t'estimo t'estimo t'estimo t'estimo t'estimo t'estimo t'estimo t'estimo t'estimo t'estimo t'estimo t'estimo t'estimo t'estimo t'estimo t'estimo t'estimo t'estimo t'estimo t'estimo t'estimo t'estimo t'estimo t'estimo t'estimo t'estimo t'estimo t'estimo t'estimo t'estimo t'estimo t'estimo t'estimo t'estimo t'estimo t'estimo t'estimo t'estimo t'estimo t'estimo t'estimo t'estimo t'estimo t'estimo t'estimo t'estimo t'estimo t'estimo t'estimo t'estimo t'estimo

i un llarg etc... HO ETS TOT, SENYOR JOAN!

y se me eriza la piel...

Te abro la puerta; me besas, te beso. Un abrazo, ahora otro beso. Me acaricias la espalda, me lames el cuello y me dices preciosa. Enredando nuestros brazos andamos lentamente por el pasillo hasta llegar al comedor. Siguen los besos. Siento como me muerdes el cuello y tu lengua danza por mi cuerpo lentamente... y se me eriza la piel. Tu mano acaricia mi pecho, tus labios recorren mi vientre. Las mariposas que viven en mí tienen ganas de estallar.

Ahora me quitas la ropa con los dientes, me besas, me abrazas. Me miras. Un te quiero ha salido sin querer de mis labios. Ay... dulce amor, que me dominas. Tu boca es pasión; sigue mordiendo, besando, lamiendo. No pares. Cierro los ojos, y me dejo llevar. Basta.

Te tumbo, te beso, te abrazo, te lamo. Bajo a tu corazón, le beso... y sigo bajando. Me sobra ese cinturón que siempre está ahí, lentamente lo desabrocho, te miro y te digo te quiero. Otra vez el amor, que me domina. ¿Y ese pantalón? Te queda bien, pero sin él estás aún mejor. Te beso, te muerdo, te lamo.

Y subo a tu boca de nuevo, te muerdo los labios, los beso y saboreo pasión. De repente me muevo frente a ti, mirando tu cara, ahora de placer. Cabalgo sobre tu cuerpo, el que me enamora, el que me transforma, el que me eriza la piel. Me desmelenas, me vuelves loca.

Hazme gritar, amor. No pares.

EVERYTHING

Esta es la historia de cómo una canción te puede llegar a cambiar la vida.

Fue tan fácil como recibir un mensaje tuyo con la letra de esa canción, fue tan fácil cómo escucharla y emocionarme al instante.

Tu, tu y tu otra vez... simplemente, me enamoras.

¿quieres saber una cosa? al escucharla me gusta llamar a estos tres minutos y medio de música como nuestra canción... ahora es sólo tuya y mía.

...'COS YOU'RE MY EVERYTHING

soñar contigo

Déjame esta noche... soñar contigo,
déjame imaginarme en tus labios los míos,
déjame que me crea que te vuelvo loco,
déjame que yo sea quien te quite la ropa,
déjame que mis manos rocen las tuyas,
déjame que te tome por la cintura...

Déjame presumir, de ti un poquito,
que mi piel sea el forro de tu vestido,
déjame que te coma sólo con los ojos!

Déjame esta noche soñar... contigo!

inevitable impotència

De nou els ulls se m'omplen de llàgrimes quan penso en tu.

El teu somriure als llavis, tant característic, se m'ha creuat en la mirada perduda.

Inevitable.

Encara em pregunto per què a tu? Per què el càncer et va escollir a tu i se't va emportar ves a saber on...? I ara, sense poder fer res al respecte, ja fa casi dos anys que no hi ets.

Impotència.

De cop i volta... i sense saber per què, t'he recordat. Diuen que algú no mor mentres hi hagi algú que el recorda i tu, Lili, estàs al cor de tot aquell que t'ha conegut, t'ho asseguro.

Erets, simplement, única.

Més que una simple veïna, com una tieta? No. Com una segona mare.

inconfesable...

¿Se puede saber qué haces? ¡estúpido corazón! en qué piensas, ¿no ves que no es posible?
Te has vuelto loco de repente. Aunque... ¿sabes qué? te entiendo.

Y me gusta ser sólo yo quién comparta mis secretos contigo, nadie más.
En estos momentos hay canciones como esta que saben reflejar perfectamente lo que tu y yo tan bien sabemos.

I'll give up all I had just to breathe
The same air as you till the day that I die
I can't take my eyes off of you.

And I'm longing, for words to describe how I'm feeling
I'm feeling inspired
My world just flip turned upside down
It turns around, say what's that sound
It's my heart beat, it's getting much louder
My heart beat, is stronger than ever
I'm feeling so alive, I'm feeling so alive

A TWIST IN MY STORY

algo nuevo.

Y de repente, todo cambia.

Ya no estás, ni quiero que estés. Aunque sin embargo, a veces se hace tan raro... tu voz, tu cuerpo, tu tacto, tu olor... y ese te quiero en tus labios. Es extraño. No sé qué se ha hecho de ti, ni quiero saberlo. Aunque sin embargo... tu casa, tus besos, tus manos... y ese te quiero en tus labios...
Fuiste y serás mi primer gran amor, ese que nunca se olvida, ese que se guarda para siempre en el fondo de un corazón echo pedazos.

Hace días que te borré de mi memoria, y hoy... ¿porqué has vuelto? Si ya no te quiero. Es raro y a la vez tan extraño... cómo nuestro último encuentro, sin ese te quiero en tus labios.


Y de repente, tu.
Tan reciente en mi vida, pero tan especial y a la vez sensacional... Es extraño. Tus besos, tus manos, tus ojos, y esas caricias... y esa mirada, y ese cariño.
Me gustas, sin saber porqué, y sin querer saberlo.

... i 18.

29 de maig.


Anys enrere no m'aguantaria dreta, la il·lusió s'apoderaria de mi, estaria feliç i tindria la necessitat d'escampar-la per tot arreu. Sempre esperant aquest dia, el meu dia! i quan arriba... toca esperar un altre any.

M'encantaria poder tornar a ser petita només per poder recordar aquells nervis, obrir un regal i saber que, fos el que fos, m'encantaria. I, durant el sopar familiar, faria veure que no m'importaven aquell munt de regals que m'esperaven, quan tothom notava d'una hora lluny que ho estava desitjant. I quan arribava el moment de descobrir què amagaven, la meva cara es transformaria en un somriure gegant.

Tranquil, 31 de maig, aquest any t'he reservat més il·lusió que mai. Estic feliç, i aquesta il·lusió s'ha apoderat de mi, i saps què? Necessito escampar-ho per tot arreu, la meva cara és més que un somriure gegant i prometo intentar fer veure que no m'importa cap dels regals, fins que em toqui obrir-los.


Ja en seran 18.

*Sonarà tot a material, al cap i a la fi, tots tenim una part materialista. Ara que... aquest any sobretot, tinc una especial il·lusió per estar envoltada d'aquells que han estat sempre al meu costat. I així serà.

secretos.

Me gusta la improvisación, todo lo que no está previsto... el descontrol y las carcajadas.
De cómo lo absurdo te causa la risa. Adoro las mil histórias que no tienen sentido, el no entender que está pasando, ni querer saberlo.


Más carcajadas.
A veces es bueno hablar por hablar, y soltar cualquier cosa sin pensarlo dos veces.

402.

Són ja les 3 en punt de la matinada, i segueixo aquí sense fer res esperant a que se'm baixin unes cosetes... i no faig altra cosa que pensar en tu, en aquests 402 dies que portem junts, aguantant-nos l'un a l'altra... estimant-nos.
I ara què? quan em posi al llit aquesta nit no hi seràs per abraçar-me i, com sempre, el coixí farà la teva olor. Aquesta és la pitjor part, els diumenges al posar-me al llit, i recordar-te a la vegada que el meu cap s'enlaire dins el món on hi ha el teu braç esperant-me, i els teus ullets apunt per ser tancats a la mateixa vegada que els meus. I aquell t'estimo, pronunciat en veu baixa...
Però com cada dilluns al matí, s'acaba la il·lusió al obrir un ull i veure que no estàs. I torna, una vegada més, el desig de voler-te abraçar i de fer-te 402 petons. Recordo aquell dia que et vaig prometre fer-te mil petons després d'arribar tard, ara ja fa temps que dec haver complert amb la meva paraula, però aquell dia vaig comprovar que mil és un número massa alt, i la compte enrere va arribar als 800... una tarda és massa curta per fer-te tots els petons que voldria fer-te. Per això necessito els dies, els mesos i els anys, i viure amb tu fins que el temps digui prou.

I una vegada més, t'estimo... pronunciat en veu baixa.


*402: un any, un mes i cinc dies, estalvio la feina d'aquell que ho vulgui desxifrar.

Fa una nit freda que amb la teva escalfor es tornarà càlida.

Dibuixa'm un somriure entre les mantes de l'hivern.
Abraça'm, vull sentir-te al meu costat. Fes-me un petó, d'aquells que perduren per sempre.
Mira'm amb aquells ulls verds que em van enamorar...

teoria de l'amistat.

Amistat, signe de fidelitat màxima envers a una altre persona. En aquest text no em vull basar en els coneguts ni els companys de qualsevol lloc. Vull parlar dels AMICS, i és que d'aquests realment se'n troben pocs, i és ben cert que els pots contar amb els ditets d'una sola mà, inclús te'n sobren, i aquell que és més important per a tu, i que per a ell ho ets tu, l'anomeno el dit polze. Doncs els humans, avui en dia i en tota la història de l'humanitat, poca cosa faríem sense ell, i així igual passa amb l'autèntic amic.

El nostre ditet polze sempre està allà quan ho necessitis, sobretot en els mals moments i disposen d'un servei exclusiu per a tu de 25 hores al dia, és a dir, més del que faci falta.

Aquestes persones que amb el temps s'han inclòs en la nostra vida, ho donen tot per tu, i tu per ells. Amb els dies, mesos, anys... s'esborren els secrets més íntims, fins que desapareixen les fronteres. Aquells que considerem com a amic té una ànima immensa i l'hem de valorar i saber apreciar com a autèntic tresors que és, ja que té un valor incalculable.

És molt igual a tu en gairebé tots els aspectes, ja sigui per la manera de pensar o en la guarnició de l'aspecte físic (roba, etc.). Aquest petit detall, tot i que no sembli gaire important, rep més importància de la que li donem, ja que això crea moltes afinitats. Això sí, mai s'ha de fingir ser algú que realment no ets per anar amb un o altre, aquests no seran mai el teu dit polze, ni volent; aquells que sí que ho són vénen del no res, per la casualitat d'aquesta vida, potser és cosa del destí.

Cal afegir, ja per finalitzar, que cal cuidar molt bé als nostres petits tresors, doncs tot i ser una gran relíquia, no es poden comprar en cas d’haver-los perdut.

odio.

hoy es un día de esos en que lo odio TODO.

odio a la gente, a los superficiales, a los que se transforman para estar con una gente u otra, a los que no tienen personalidad. No estoy cómoda, me despierto para ir a un sitio al que llaman colegio con gente que no quiero ver, gente como la que he nombrado anteriormente. Parece que todos estos hayan olvidado a toda la gente que les rodeaba no hace ni dos años, no hablan de ellos, creo que ni se acuerdan. Parece que todos menos yo han encontrado su mundo idea, con su gente ideal dentro... y van pasando los días, los meses, los años; y parece que a cada cual peor. No puedo olvidar a esa gente que me rodeaba hace un año, mis verdaderos amigos están en un instituto al que ya casi no puedo ni pisar su suelo.
Vuelve a ser un día raro, feo.

Y si una cosa tengo clara, es que no quiero ser como ésa gente, y no lo voy a ser.
No, yo no soy como todos estos, ni que lo intentase.

:)

Vols mirar les meves fotografies?

visita'm a Flickr (1)

visita'm també a aquest Flickr (2)

recordando...

¿cómo algo tan sencillo como un video de hace por lo menos quince años puede hacerme sentir tan diferente? ¡qué risas! y qué nostalgia se te queda en el cuerpo.
Gente que ya no está a tu lado, y que tanto querías; gente a la que el pelo se le ha vuelto demasiado blanco; gente distinta, alegre... no sé, diferente, aunque ahora estén a mi lado. Y es que, ¿porqué tiene que pasar el tiempo tan deprisa? De repente, he sentido envidia de mi hermana mayor; vivió esa época de los fabulosos 80', dónde la gente era más feliz, o almenos eso se veía en el video.
Salía mi antiguo colegio... sobretodo algunos carnavales... como ha cambiado todo... era todo tan real y tan fantástico.. que ahora los nuevos profesores lo intentan imitar, pero no sé porqué se esfuerzan.

Hoy he descubierto que odio las nuevas tecnologías (quién lo diría), ahora todo está en el ordenador y de eso al que le llaman cinta de video no me hables que casi no sé ya ni lo que es, y el papel fotografico... ¿qué? ¿eh? aquellas fotos dónde nadie sale haciendo el imbécil porqué el carrete sólo era de 24 fotos...

Creo que voy a parar de recordar. Creo que en noches como ésta preferiría volver a vivir lo que he vivido, paso a paso.