29 de maig.
Anys enrere no m'aguantaria dreta, la il·lusió s'apoderaria de mi, estaria feliç i tindria la necessitat d'escampar-la per tot arreu. Sempre esperant aquest dia, el meu dia! i quan arriba... toca esperar un altre any.
M'encantaria poder tornar a ser petita només per poder recordar aquells nervis, obrir un regal i saber que, fos el que fos, m'encantaria. I, durant el sopar familiar, faria veure que no m'importaven aquell munt de regals que m'esperaven, quan tothom notava d'una hora lluny que ho estava desitjant. I quan arribava el moment de descobrir què amagaven, la meva cara es transformaria en un somriure gegant.
Tranquil, 31 de maig, aquest any t'he reservat més il·lusió que mai. Estic feliç, i aquesta il·lusió s'ha apoderat de mi, i saps què? Necessito escampar-ho per tot arreu, la meva cara és més que un somriure gegant i prometo intentar fer veure que no m'importa cap dels regals, fins que em toqui obrir-los.
Ja en seran 18.
*Sonarà tot a material, al cap i a la fi, tots tenim una part materialista. Ara que... aquest any sobretot, tinc una especial il·lusió per estar envoltada d'aquells que han estat sempre al meu costat. I així serà.
Anys enrere no m'aguantaria dreta, la il·lusió s'apoderaria de mi, estaria feliç i tindria la necessitat d'escampar-la per tot arreu. Sempre esperant aquest dia, el meu dia! i quan arriba... toca esperar un altre any.
M'encantaria poder tornar a ser petita només per poder recordar aquells nervis, obrir un regal i saber que, fos el que fos, m'encantaria. I, durant el sopar familiar, faria veure que no m'importaven aquell munt de regals que m'esperaven, quan tothom notava d'una hora lluny que ho estava desitjant. I quan arribava el moment de descobrir què amagaven, la meva cara es transformaria en un somriure gegant.
Tranquil, 31 de maig, aquest any t'he reservat més il·lusió que mai. Estic feliç, i aquesta il·lusió s'ha apoderat de mi, i saps què? Necessito escampar-ho per tot arreu, la meva cara és més que un somriure gegant i prometo intentar fer veure que no m'importa cap dels regals, fins que em toqui obrir-los.
Ja en seran 18.
*Sonarà tot a material, al cap i a la fi, tots tenim una part materialista. Ara que... aquest any sobretot, tinc una especial il·lusió per estar envoltada d'aquells que han estat sempre al meu costat. I així serà.
2 comentaris:
Felicitats!! :)
18 és una edat molt important, disfruta i des d'ara fins sempre nomès et rodegis de qui realment t'importi, la resta no val la pena.
Petons!
omeeeeeeeee! si tens el blog viu! xDD
un petonas i moltíssimes felicitats guapisima!! :D:D
Publica un comentari a l'entrada