Déjame esta noche... soñar contigo,
déjame imaginarme en tus labios los míos,
déjame que me crea que te vuelvo loco,
déjame que yo sea quien te quite la ropa,
déjame que mis manos rocen las tuyas,
déjame que te tome por la cintura...
Déjame presumir, de ti un poquito,
que mi piel sea el forro de tu vestido,
déjame que te coma sólo con los ojos!
Déjame esta noche soñar... contigo!
dimecres, 28 d’octubre del 2009
soñar contigo
dijous, 15 d’octubre del 2009
inevitable impotència
De nou els ulls se m'omplen de llàgrimes quan penso en tu.
El teu somriure als llavis, tant característic, se m'ha creuat en la mirada perduda.
Inevitable.
Encara em pregunto per què a tu? Per què el càncer et va escollir a tu i se't va emportar ves a saber on...? I ara, sense poder fer res al respecte, ja fa casi dos anys que no hi ets.
Impotència.
De cop i volta... i sense saber per què, t'he recordat. Diuen que algú no mor mentres hi hagi algú que el recorda i tu, Lili, estàs al cor de tot aquell que t'ha conegut, t'ho asseguro.
Erets, simplement, única.
El teu somriure als llavis, tant característic, se m'ha creuat en la mirada perduda.
Inevitable.
Encara em pregunto per què a tu? Per què el càncer et va escollir a tu i se't va emportar ves a saber on...? I ara, sense poder fer res al respecte, ja fa casi dos anys que no hi ets.
Impotència.
De cop i volta... i sense saber per què, t'he recordat. Diuen que algú no mor mentres hi hagi algú que el recorda i tu, Lili, estàs al cor de tot aquell que t'ha conegut, t'ho asseguro.
Erets, simplement, única.
Més que una simple veïna, com una tieta? No. Com una segona mare.
inconfesable...
¿Se puede saber qué haces? ¡estúpido corazón! en qué piensas, ¿no ves que no es posible?
Te has vuelto loco de repente. Aunque... ¿sabes qué? te entiendo.
Y me gusta ser sólo yo quién comparta mis secretos contigo, nadie más.
En estos momentos hay canciones como esta que saben reflejar perfectamente lo que tu y yo tan bien sabemos.
Te has vuelto loco de repente. Aunque... ¿sabes qué? te entiendo.
Y me gusta ser sólo yo quién comparta mis secretos contigo, nadie más.
En estos momentos hay canciones como esta que saben reflejar perfectamente lo que tu y yo tan bien sabemos.
algo nuevo.
Y de repente, todo cambia.
Ya no estás, ni quiero que estés. Aunque sin embargo, a veces se hace tan raro... tu voz, tu cuerpo, tu tacto, tu olor... y ese te quiero en tus labios. Es extraño. No sé qué se ha hecho de ti, ni quiero saberlo. Aunque sin embargo... tu casa, tus besos, tus manos... y ese te quiero en tus labios...
Fuiste y serás mi primer gran amor, ese que nunca se olvida, ese que se guarda para siempre en el fondo de un corazón echo pedazos.
Hace días que te borré de mi memoria, y hoy... ¿porqué has vuelto? Si ya no te quiero. Es raro y a la vez tan extraño... cómo nuestro último encuentro, sin ese te quiero en tus labios.
Y de repente, tu.
Tan reciente en mi vida, pero tan especial y a la vez sensacional... Es extraño. Tus besos, tus manos, tus ojos, y esas caricias... y esa mirada, y ese cariño.
Me gustas, sin saber porqué, y sin querer saberlo.
Ya no estás, ni quiero que estés. Aunque sin embargo, a veces se hace tan raro... tu voz, tu cuerpo, tu tacto, tu olor... y ese te quiero en tus labios. Es extraño. No sé qué se ha hecho de ti, ni quiero saberlo. Aunque sin embargo... tu casa, tus besos, tus manos... y ese te quiero en tus labios...
Fuiste y serás mi primer gran amor, ese que nunca se olvida, ese que se guarda para siempre en el fondo de un corazón echo pedazos.
Hace días que te borré de mi memoria, y hoy... ¿porqué has vuelto? Si ya no te quiero. Es raro y a la vez tan extraño... cómo nuestro último encuentro, sin ese te quiero en tus labios.
Y de repente, tu.
Tan reciente en mi vida, pero tan especial y a la vez sensacional... Es extraño. Tus besos, tus manos, tus ojos, y esas caricias... y esa mirada, y ese cariño.
Me gustas, sin saber porqué, y sin querer saberlo.
divendres, 29 de maig del 2009
... i 18.
29 de maig.
Anys enrere no m'aguantaria dreta, la il·lusió s'apoderaria de mi, estaria feliç i tindria la necessitat d'escampar-la per tot arreu. Sempre esperant aquest dia, el meu dia! i quan arriba... toca esperar un altre any.
M'encantaria poder tornar a ser petita només per poder recordar aquells nervis, obrir un regal i saber que, fos el que fos, m'encantaria. I, durant el sopar familiar, faria veure que no m'importaven aquell munt de regals que m'esperaven, quan tothom notava d'una hora lluny que ho estava desitjant. I quan arribava el moment de descobrir què amagaven, la meva cara es transformaria en un somriure gegant.
Tranquil, 31 de maig, aquest any t'he reservat més il·lusió que mai. Estic feliç, i aquesta il·lusió s'ha apoderat de mi, i saps què? Necessito escampar-ho per tot arreu, la meva cara és més que un somriure gegant i prometo intentar fer veure que no m'importa cap dels regals, fins que em toqui obrir-los.
Ja en seran 18.
*Sonarà tot a material, al cap i a la fi, tots tenim una part materialista. Ara que... aquest any sobretot, tinc una especial il·lusió per estar envoltada d'aquells que han estat sempre al meu costat. I així serà.
Anys enrere no m'aguantaria dreta, la il·lusió s'apoderaria de mi, estaria feliç i tindria la necessitat d'escampar-la per tot arreu. Sempre esperant aquest dia, el meu dia! i quan arriba... toca esperar un altre any.
M'encantaria poder tornar a ser petita només per poder recordar aquells nervis, obrir un regal i saber que, fos el que fos, m'encantaria. I, durant el sopar familiar, faria veure que no m'importaven aquell munt de regals que m'esperaven, quan tothom notava d'una hora lluny que ho estava desitjant. I quan arribava el moment de descobrir què amagaven, la meva cara es transformaria en un somriure gegant.
Tranquil, 31 de maig, aquest any t'he reservat més il·lusió que mai. Estic feliç, i aquesta il·lusió s'ha apoderat de mi, i saps què? Necessito escampar-ho per tot arreu, la meva cara és més que un somriure gegant i prometo intentar fer veure que no m'importa cap dels regals, fins que em toqui obrir-los.
Ja en seran 18.
*Sonarà tot a material, al cap i a la fi, tots tenim una part materialista. Ara que... aquest any sobretot, tinc una especial il·lusió per estar envoltada d'aquells que han estat sempre al meu costat. I així serà.
secretos.
Me gusta la improvisación, todo lo que no está previsto... el descontrol y las carcajadas.
De cómo lo absurdo te causa la risa. Adoro las mil histórias que no tienen sentido, el no entender que está pasando, ni querer saberlo.
Más carcajadas.
A veces es bueno hablar por hablar, y soltar cualquier cosa sin pensarlo dos veces.
De cómo lo absurdo te causa la risa. Adoro las mil histórias que no tienen sentido, el no entender que está pasando, ni querer saberlo.
Más carcajadas.
A veces es bueno hablar por hablar, y soltar cualquier cosa sin pensarlo dos veces.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)