Amistat, signe de fidelitat màxima envers a una altre persona. En aquest text no em vull basar en els coneguts ni els companys de qualsevol lloc. Vull parlar dels AMICS, i és que d'aquests realment se'n troben pocs, i és ben cert que els pots contar amb els ditets d'una sola mà, inclús te'n sobren, i aquell que és més important per a tu, i que per a ell ho ets tu, l'anomeno el dit polze. Doncs els humans, avui en dia i en tota la història de l'humanitat, poca cosa faríem sense ell, i així igual passa amb l'autèntic amic.
El nostre ditet polze sempre està allà quan ho necessitis, sobretot en els mals moments i disposen d'un servei exclusiu per a tu de 25 hores al dia, és a dir, més del que faci falta.
Aquestes persones que amb el temps s'han inclòs en la nostra vida, ho donen tot per tu, i tu per ells. Amb els dies, mesos, anys... s'esborren els secrets més íntims, fins que desapareixen les fronteres. Aquells que considerem com a amic té una ànima immensa i l'hem de valorar i saber apreciar com a autèntic tresors que és, ja que té un valor incalculable.
És molt igual a tu en gairebé tots els aspectes, ja sigui per la manera de pensar o en la guarnició de l'aspecte físic (roba, etc.). Aquest petit detall, tot i que no sembli gaire important, rep més importància de la que li donem, ja que això crea moltes afinitats. Això sí, mai s'ha de fingir ser algú que realment no ets per anar amb un o altre, aquests no seran mai el teu dit polze, ni volent; aquells que sí que ho són vénen del no res, per la casualitat d'aquesta vida, potser és cosa del destí.
Cal afegir, ja per finalitzar, que cal cuidar molt bé als nostres petits tresors, doncs tot i ser una gran relíquia, no es poden comprar en cas d’haver-los perdut.